Avui vull recordar que aquest blog, a l'igual que el primer que vaig tenir va nèixer per ensenyar-vos el que m'agrada fer. El que m'agrada és cuinar, fer fotos, llegir, fer scrap, fer de mare, de parella, de filla....vaja, moltes coses i ara m'adono que en aquest blog durant molt temps, sols hi he posat una part de mí i per això vull recordar algunes entrades antigues de l'altre blog i dir-vos que a partir d'ara intentarè que sigui el que jo volia...uns pessics de mí i del que a mí m'atrapa i m'agrada fer.
Així que avui us deixo amb un conte que té molt temps i que vaig escriure amb molta il·lusió.
Vet aquí una vegada un rei i una reina que no tenien reialme però sí un petit palau.
Amb els anys el rei i la reina van tenir una princesa, una bonica nena morena amb ulls foscos i cabell negre.
A mesura que la princesa es feia gran, gaudia jugant als parcs i jardins del país on vivia.
El temps passava i la princesa veia que el seu pare i la seva mare marxaven cada dia i de bon matí i quan ella preguntava on anaven li deien que havien d'anar a treballar per mantenir el seu petit palau, per comprar roba, per comprar el menjar...
Veure partir cada dia als reis entristia una mica a la princesa i sense dir res va decidir ajudar-los i per això va pensar que buscaria ella també una feina.
Va començar a mirar els anuncis dels diaris, i a preguntar a les botigues, als transports públics...però ella ni tan sols sabia llegir, ni es veia al darrere d'un taulell!!
Els reis veien a la petita princesa cada dia més capficada i tot i que encara gaudia dels jocs de la seva petita ciutat, notaven que alguna cosa passava.
Un dia el rei i la reina van adonar-se que la princesa era més feliç quan jugava amb altres súbdits d'aquell petit país i que investigava les coses, repetia gairebé tot el que ells li deien i van decidir que era el moment de dur-la a l'escola.
Van dir-li a la princesa que havien de parlar amb ella i li van explicar que començava el que per a ella seria una llarga tasca. La princesa va estar molt contenta perquè podria ajudar al seu pare i a la seva mare i potser no haurien de treballar tant i podrien passar més estona amb ella. Va preguntar què li pagarien en aquesta feina.
El rei i la reina van esclatar a riure, i li van dir que era una feina divertida i dura de vegades on el que li pagarien ho veuria a cap de molt temps, li donarien coneixement, eines per fer-se gran, amics,... i un seguit de coses que fins que fos gran l'ajudarien a ser una millor persona en molts sentits i que segurament aquestes coses l'ajudarien a trobar una feina on cobraria diners.
La princesa va emmurriar-se, això d'anar a treballar sense cobrar no li va agradar gaire, ella preferia jugar si no podia ajudar al pare ia la mare.
Va arribar el primer dia d'anar a l'escola i la princesa no ho veia del tot clar, quan el rei i la reina van portar-la a la seva nova escola va quedar bocabadada de veure tot el que allí hi havia i que era ple d'altres nens com ella.
El rei i la reina la van deixar a la seva nova classe esperant que fos el principi d'una gran feina. La feina de fer-se una persona gran amb coneixements i amb principis.
Fins aviat!
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada