Amb el temps, la decisió va convertir-se en un fet i un bon dia la senyora Dinosaurus va dir-li al senyor Dinosaurus que esperaven un fillet o filleta per principis de l'estació freda.
Tota la família va rebre la notícia amb molta il·lusió. Un nou membre!
El temps va anar passant i van anar enllestint tots els preparatius per rebre al nou membre de la família. Tots anaven molt atrafegats netejant la casa, pintant l'habitació, pensant noms... Era un no parar viure en aquella casa! Amb quina il·lusió esperàven el moment.
L'estació freda va començar i amb ella les expectatives i les ganes de veure la cara del nou membre de la família. Com seria? Quina cara faria? A qui s'assemblaria?.Quins nervis!
Un bon dia, amb el fred trucant a la porta, la senyora Dinosaurus va dir al senyor Dinosaurus que li semblava que ja era el moment i plegats van anar a l'hospital.
Unes unes hores més tard, la senyora Dinosaurus i el senyor Dinosaurus van veure con la petita Dina els mirava i semblava que els feia un somriure. Quin moment més màgic! No van poder contenir les llàgrimes. La Dina, el nou membre de la família Dinosaurus ja era aquí.
El pare i la mare tan bon punt la van poder abraçar li van donar la benvinguda a la seva família tot omplint-la de petons.
Quan les infermeres van haver fet totes les feines que fan amb els nadons i amb les seves mames, la van pujar a la seva habitació de l'hospital i allí l'esperaven els avis, tiets i un munt de família que volia veure aquest nou membre.
En entrar a l'habitació tots van exclamar: - Benvinguda Dina!! i ella que era tan bonica, amb els seus ullets plens de vida va semblar que ja els somreia.
A la Dina li agradava des de molt petita tenir els ulls molt oberts per veure tot allò nou i gairebé sempre semblava somriure a tothom.
Ara, que sempre, sempre no somreia. Com tots els nadons de tant el tant també recordava a tothom que era allí i potser tenia gana, son, pipí o d'altres coses dins del bolquer. I sabeu com ho feia? Doncs amb un plor que feia somriure als seus pares sempre. Un plor que semblava dir: -Eeeeeeeeeee! Que sóc aquí!!- perquè la petita Dina quan plorava ho feia amb la lletra «E».
A casa dels família Dinosaurus els esperava a tots una nova vida, plena de moltes noves històries que viure plegats. Potser ens les podran anar explicant...
Fi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada