Un nou invent, l'educació emocional?

Bon divendres!
Des de fa molts anys, no us diré que des de sempre perquè us enganyaria, una de les meves aficions és llegir.

Quan era jove recordo que per casa dels meus pares podia tenir tres o quatre llibres començats en diferents llocs de la casa, i els anava llegint tots, ara un, ara l’altre, segons en quina habitació era. Ara he de dir que llegeixo molt durant l’estiu i que, no sé ben bé perquè, a l’hivern gairebé ho deixo de racó.

Potser l’estiu, el sol, la piscina, les tardes caloroses i les vacances em permeten gaudir de més temps i per tant em permeto dedicar-me alguna estona a mi. i és llavors quan devoro llibres: puc no dormir una nit per saber com acaba el llibre que tinc a les mans. De fet aquest estiu he tornat a llegir més d’un llibre a la vegada.

Un dels llibres que he llegit és “La bellesa de sentir” de l’Eva Bach. Ja us he explicat que tot el que te a veure amb el tema emocional em te enganxada. Doncs gràcies a aquest llibre he descobert el “Per Pensar” que us penjo aquesta setmana. A mi m’ha agradat molt i em te captivada pensar que s’esdevé en un país com el Japó fa tretze anys. Si teniu una estona us animo a mirar-lo. I a pensar.

Bon cap de setmana.