Per Pensar

Amb aquest post del divendres inicio una línia nova al meu blog que es correspon més amb la meva vessant docent.

Ja fa uns 20 anys llargs que em dedico al món de l'educació. He fet classe a tots els cicles de primària i a infantil, m'encanta la meva feina i m'agrada molt fer-la amb petits, sobretot a cicle inicial.

Treballar amb nens i nenes petites és per a mi una injecció de vitalitat, em sento una «super senyu», els nens petits encara et veuen com una persona especial i et fan sentir bé, encara et miren embadalits i et mengen a petons i abraçades. És aquell lloc on difícilment pots no sentir-te estimada.

Durant els anys que he treballat com a docent he anat modificant la meva manera d'ensenyar i he anat canviant la meva manera de pensar. Em sembla que això s'anomena evolucionar. Mai m'ha agradat ser repetitiva, m'avorreix. Sempre m'he sentit un cul inquiet que mira de fer les coses atractives per als dos costats.

Ara penso que, més enllà dels meus estudis de magisteri o de pedagogia, el que m'ha fet créixer més en la meva feina docent ha estat ser mare. Ara veig la meva feina amb uns ulls molt diferents. Cada cop m'adono més de com és d'important donar eines i acompanyar en lloc d'alliçonar. Cada cop m'adono més de com és d'important escolar en lloc de parlar. Cada cop m'adono més de com és d'important riure, cantar, mirar per la finestra el temps que fa, jugar i estimar.

Tots aquests canvis que a poc a poc, i en gran part gràcies a la meva filla, es produeixen dins meu, intento aplicar-los a millorar la meva feina d'acompanyar persones durant un temps de la seva vida.

És per tot això que des de fa un parell o tres d'anys he entrat de ple en tot aquest «moviment» de prioritzar sentiments davant de continguts i m'he adonat que quan els escolto, i ells s'adonen que són escoltats, tot rutlla molt millor.

M'he adonat que tots tenim coses per explicar i que sentir que ens escolten i que ens acompanyen fa que siguis millor persona i ajudis als altres a millorar.

Amb aquesta finalitat he anat introduint activitats i modificant la meva forma de fer les classes, canvis que de ben segur propiciaran altres activitats i més canvis. Tenir la vida de molts nens i nenes unes hores a les teves mans i els seus caps funcionant fa que no vulguis estancar-te.

Una de les activitats que més han agradat fins ara als meus alumnes, i que fins i tot ha tingut molt bona resposta per part dels pares, és el que jo anomeno «El Per Pensar de la Setmana».

«El Per Pensar de la Setmana» és un vídeo curt que mirem plegats a la classe i sobre el que discutim.

Ho heu intentat mai? És increïble com, poc a poc, esdevenen incapaços de no buscar un rerefons dins del vídeo!

Per aquest motiu he decidit dedicar un fil del meu blog a anar explicant totes aquestes activitats que vaig fent i buscant per treballar la part emocional, per a mi tan important, però que sempre inclourà «El Per Pensar de la Setmana» per desitjar-vos un bon cap de setmana.

Així doncs, us deixo amb «El Per Pensar de la Setmana».

Montse