dilluns, 2 de novembre de 2015

Tarragona

Dilluns, tot sembla que comença de nou i que acaba etapa. Els diumenges tanquem setmana, enllestim moments i els dilluns ens llevem amb la cara cansada, esbufegant i pensant que el cap de setmana passa ràpid sense gairebé temps per res. Potser volem fer moltes coses en poc temps.

Avui toca sortida familiar, però avui us explico una sortida en parella. Una sortida mama-filla.

Fa un parell d’anys, o potser tres, vaig decidir que una part de crear vincles amb la meva filla seria dedicar-nos un parell de dies mínim a l’any per estar juntes i fer coses plegades. Com ella és nena, nena. Li encanta anar a comprar roba… A mí no em suposa cap problema;)

Des de que vam iniciar el que anomenem “Día de chicas” ens encanta a les dues i quan veiem que s’apropa comptem els dies. Ens aixequem, ens vestim i marxem de casa!!

Normalment anem a un centre comercial a la ciutat de Tarragona, esmorzem, passegem per les botigues, ens emprovem roba i comprem (Us he de dir que aprofito per fer-li l’armari d’hivern i d’estiu) deixo les compres per aquells dies i a ella li encanta i no gastem per gastar. Després dinem juntes i fem un tomb més i cap a casa on mirem el que hem comprat, ho endrecem i ens adonem que ha passat el dia.


DSC_0510.JPG

Sona fred? doncs no ho és gens, aquesta activitat és de les millors que he decidit fer amb la meva filla i espero poder-la fer durant molt anys. Em permet veure com va creixent, parlar amb ella sense que pensi que he de fer el dinar, passar la mopa o posar una rentadora. Em permet escoltar-la i que ella m’expliqui què la preocupa i que em pregunti coses “De Chicas” és un dels moments més màgics que visc amb ella, confidències, somriures i com no discrepàncies que em permeten veure què li agrada, en què no coincidim i com som capaces de trobar un terme mig.
DSC_0050.JPG
DSC_0047.JPG


Des de que té uns dos anys ha tingut molt clar què es posaria i què no. Des de llavors vam establir una norma: Ens ha d’agradar a les dues. Jo no l’obligo a posar-se coses que sols m’agraden a mi, però ella no és posar res que a mi no em sembli adequat. Això ens ajuda molt a aprendre negociació a les dues.

DSC_0045.JPG

És una de les activitat “D’educació emocional” que recomanaria a tothom. He après moltes coses, he escoltat moltes preocupacions i he vist créixer a aquesta “Chica” de sis anys molt en aquestes sortides i aquests moments han creat un lligam més entre nosaltres. Perquè penso que d’això es tracta de crear petits fils de connexió on ella pugui acudir quina vagi creixent i si triguem massa o donem massa importància a altres coses… la pastilla adolèscencia ens aprimara tant aquesta connexió que potser no en quedarà res.



DSC_0511.JPG

Res és més importat que viure aquests moments i que passar estones amb ells.

Fins aviat!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada