dijous, 3 de juliol de 2014

Inspira'14

Fa un temps el meu home m'envia un whatsapp proposant-me d'anar a l'Inspira 2014.

Inspira??? Què és això de l'Inspira?? vaig agafar l'ordinador i vaig mirar què era això. Poca informació.

Quan vaig poder parlar amb ell, la cosa no va millorar. Segons em deia ell era una mena de festival organitzat per l'Alvaro Sanz, un fotògraf amb el que ell havia fet uns cursos, que aquest any es feia a Siurana de Prades.

Ufff! Jo no em considero massa negativa, tot i que ell sempre em diu que sí que ho sóc, que sempre miro les coses pel pitjor costat.

Inspira... això de l'aventura, l'aire lliure, els mosquits, els W.C.s compartits... sempre he pensat que no està fet per a mi. Així que la meva condició va ser que hi aniria (no massa contenta) si era en un bungalow. Sols si era així l'acompanyaria. Anar a un càmping, però amb un mínim de condicions!

Bé, avui amb el cap ple d'idees i experiències, amb el cos encara adolorit de cansament i sensacions, us puc explicar que hem anat aquest any a l'Inspira i que he conegut a l'Alvaro i a molta més gent. Que ha estat una experiència en general molt agradable i que us recomano, que he tornat amb una sensació de pau i que, tot i que estic cansada i sols vull dormir, el meu cos ha descarregat tensions.

ombres

M'agradaria explicar-vos que el que em queda d'aquesta experiència són moltes xerrades de gent inspiradora. He pres amb mi desconnexió, família, sensacions...


avarca

Us he de dir que m'ha costat situar-me i trobar que podia encaixar, però majoritàriament per la meva manera de ser. Sóc així: em costa obrir-me a la primera... potser masses batzegades.

He trobat a faltar una mica d'informació horària: no m'agrada no saber què he de fer o què puc fer. No demano el programa, perquè perdria encant, però sí saber si tindré una estona lliure o a quina hora aproximada menjarem... més que per mi, per la peque.

Què vull agrair?.... doncs el cúmul de sensacions que va despertar en mi la gent de l'Inspira. En especial vull mencionar a l'Ainara LeGardon, amb qui em va tocar fer un taller... no he estat mai bona estudiant de música, mai m'ha agradat, sempre m'han dit, crec que és cert, que no tinc oïda musical... i va i em toca l'únic taller de música de tot el festival!! Horror!!!

Vaig al taller amb males ganes i, a sobre, a mig taller ens diu que l'Alvaro li ha demanat que fem un concert a les cinc de la tarda. El meu cervell revisa ràpidament tot el meu cos cercant algun dolor que pugui fer-me escapar de passar per aquest ridícul horrible!!! Llavors ens explica coses sobre que farem música amb pedres, fustes, aire... On m'he posat??!!!


Petjada

Comencem a fer els grups, ella ens ajuda, ens explica, m'adono que molta més gent se sent fora de lloc. Jo vull marxar d'allí a tota pressa!

Son les cinc. Descobreixo que no sento angoixa, que si ho he de fer ho faré i que sigui el que hagi de ser. M'adono que em sento bé, que tinc ganes de fer-ho i que pot ser molt interessant. Silenci, comença el concert. 23 minuts de concert!! El vent ens acompanya, el gos m'ensuma, el nen dorm darrere meu estirat a terra i jo em sento bé, tranquil·la, feliç. La Jana seu entre les meves cames i en silenci m'acompanya i m'ajuda. 23 minuts que passen com si fossin 3. Sons, somriures, concentració, sensacions... Gràcies Ainara per aquesta Tarda de Juny i per aquesta experiència, un dels millors #micromoments de  l'Inspira, per a mi.


Peus

Continuen les xerrades inspiradores. Em captiva la de la Julia Sánchez, un projecte molt interessant que em toca d'aprop. M'agrada la del Toni Arbones, tanta por explicada amb tanta calma. Conec a la Bea de Con Botas de Agua, li poso cara i veu a un blog que he visitat molts cops. Sopo al costat de Tea On The Moon, un altre blog que m'agrada visitar.

Un cap de setmana en el que caminem, descobrim, riem, ens emocionem acompanyats per l'Alvaro, la i molta gent. I plou. I fa sol. Potser les bruixes de Siurana es conjuren per fer-me canviar d'opinió.

Siurana

S'apropa el final del festival, ens aixequem a les sis del matí. Olor de xocolata calenta... mmm! Caminem mentre encara es desperta el sol. Ens espera la Maria Coma, en un indret preciós, i ens desperta a nosaltres i al sol una música bonica que queda ancorada en mi com a relax, pau, calidesa...

MariaComa

Inspira... xerrades, música, crits de nens, llum, vent, arbres, família... descobriment.

Per cert, no us ho he acabat d'explicar al principi, no us ho creureu: hi vaig anar, però no hi havia bungalows, tots eren plens, així que la meva negativitat i jo ens vam omplir de paciència i ens vam comprar una tenda i m'ho he passat molt bé... i la meva filla pregunta quan hi haurà un altre Inspira i jo quan tornarem a anar de càmping. Tot plegat, com diria el Luís, representant de la família Quiroga Páez, molt #quiroguesco.

Runa

Ja sé que és una crònica llarga, però han estat moltes sensacions.

Fins aviat!


2 comentaris:

  1. Montse!!!!!!!! jo vull anar al proper Inspira!!!!!! Mare meva m'he empassat la crònica sencera i no vulguis saver quina enveja cotxina que m'has fet!!!! I això que t'ha passat (no voler anar, voler bungalow i res, el taller de música, etc…) d'això s'en diu bioenergia carinyo meu.
    Experiències com aquestes valen molt la pena per enriquir l'esperit i conectar amb el nostre "jo" intern.
    T'envio un ràfega de petonarros.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola guapa!!!! un Inspira amb tu per allí!!! això ja seria de "lo más"!! gràcies pels petonarros i parlem!!

      Elimina